Ja som definitivament uns músics

 Publicat, originalment, el 13 de febrer de 2018.

JA SOM DEFINITIVAMENT UNS MÚSICS!

          Si quan vaig escriure l'última vegada en el blog m'hagueren dit que arribaríem al ritme d'interpretar un tema musical per dia no m'ho hauria cregut; músics i no tan músics en un mateix tempo cap a un musical imminent. Vaig a deixar per escrit les cançons ja finalitzades i les que tenim en projecte. Ja vaig dir que teniem fetes Rehab de Amy Winehouse, Every Breath You Take, que vam tindre que pujar dos tons, de The Police i This Is Me de The Greatest Showman. Si ho pensem, són molt poques cançons en comparació amb les que ja tenim i en la quantitat de temps en que les hem tret...

La següent cançó que hem fet és Holdin' Out de The Lumineers: 

          És un moment de tranquil·litat musical davant de tot aquest caos controlat d'acords i melodies increïbles. Resulta prou relaxant. Aquest tema no el coneixia gens, però després d'haver-lo escoltat prou voltes, em sembla un passeig pels núvols; com qui està gaudint del nostre espectacle, com qui realment està capficat dins la història que conta el nostre musical. Al ser una peça molt minimalista, no té gairebé gens dificultat ni molt menys cap saturació. L'únic instrument que no para de sonar és la guitarra acústica, la de Mireia. Simplement, jo, marque blanques i redones al principi o a meitat de cada compàs. Encara que siga monòton tocar aquesta peça, l'atmosfera que es formarà tant al Paranimf de l'UJI el dia 9 d'abril com en l'auditori de la Caixa Rural de L'Alcora els dies 17 i 19 de maig serà merescut.

          Deixe ací l'estructura:

Intro

Si (4)

A

Si (1) Fa# (1) Mi (2) Si (1) Fa# (1) Mi (1) Do#m (1)

B

Si (1) Si (½) Mi (½) Sol#m (2)

A’

Si (1) Fa# (1) Mi (1) Do#m (1) Si (1) Fa# (1) Mi (1) Do#m (1)

B

B

A’

B

B

C

Mi (1) Si (1) Fa# (2)

C

C

4B

A’

Seguidament tenim Nuestra Revolución de Uzzhuaia:

Simplement, "wow!" No el coneixia per a res, ni el grup ni la banda, és el que té les bandes alternatives que escolta César... Deixant les bromes a banda, és una cançó basada en la bateria, el baix, la veu i, per damunt de tot, les guitarres: una marca la melodia principal i l'altra, que s'imposa a tots els altres instruments, marca els acords que cal tocar (per si a algú se'ls oblida). Aquesta vegada sí que tinc un paper prou més important que en les altres cançons mencionades fins ací, i és que queda encara molt camí; la melodia principal que marca la cançó, la qual la aniran taral·lejant els espectadors al eixir del concert espontani, la interpreta Mireia. Jo, m'encarregue de recordar els acords amb la guitarra i del solo que l'improvisaré, i ja tinc més o menys clar quines notes interpretar. Sona prou complicada i recarregada, no ho és; el que està sonant és conseqüència de la distorsió de les guitarres.

Deixe ací l'estructura (aquesta no la tinc molt correcta; la tinc memoritzada, faig, tota la estona, un SOL i després un FA seguit d'un micropont de SIB i DO):

Intro

/Sol Sol Sib Sol Fa Do Do Sib Sol Fa Sol Sol Sib Sol Fa Do Do Sib La/

Intro

Sol (3+½)) Sib (¼) La (¼)

A

Sol (2) Fa (1) Do (¼) La# (¼) Do (¼) La# (¼)

A

A (ritme)

A (ritme)

B

Sib (1 + ½) Do Sol | Fa Sol Fa Sol| Sol Sib| Do Do …. Sol (8)

Est

Sol (2) | Sol Sib Fa Sol Fa Do Do Sib |

Est

2 ESTRUCTURA

Seguim amb Un Rayo De Sol de Los Diablos:

Cosina-germana-filla-mare-pare de Quince Años Tiene Mi Amor. Davant del triomf que va tindre aquesta en Viatge Enlloc, s'ha decidit que farem una escena que siga molt pareguda, però aquesta vegada amb URDS. Coneixeu el pasdoble? De segur que sí. Aquesta cançó segueix aqueix ritme. No és cap temazo ni cap hit; intueix que a la gent li va agradar tant perquè és una cançó que coneix tot el món. De fet, si cantes en qualsevol lloc el mític "Sha la la la la" alguna veu espavilada contestarà "oh... oh...oh". En quant comence la veu, el dia de la actuació, estic completament segur que, o bé apareixerà algun crit de sorpresa com: "ayyy mira!" "ooooohhhh"; o bé cantaran els coros. És el tret que té les cançons simples i rítmiques; que tal vegada, sense havent-les escoltat mai, ja se't queden. Per la meua part, m'encarregue de fer el "paaaaaa pa pa pa" que ens ha fet aprendre el professor Iban en el piano. Queda prou bé. Aportarà felicitat al musical davant de tanta tristor.
Deixe ací l'estructura:

Intro

Intro

A

Re (2) Sol (2) Re (2) Sol (1) Do (1) Mim (1) Do (1) Mim (½) Re (½) Sol (1)

Intro

A

Intro

B

Lam (2) Mim (2) Lam (2) Re (1) Re (1)

Intro

A

Intro

B

B

Intro

A

Intro

B

Intro

A

Per a finalitzar l'entrada d'avui, The Show Must Go On de Queen:

          Olores això? Acabat de sortir del forn. Aquest deliciós tema està fet per Queen. No puc dir que no coneixia aquest grup, ni molt menys que no coneixia la cançó. Tots sabem que el glam rock que va inventar Queen té alguna cosa especial que a tot el món li agrada, supose que és per això que l'han elegida per a ser interpretada; per això i per la lletra "L'espectacle ha de continuar", et suggereix alguna cosa el títol? Simplement art. En aquesta cançó sí que puc fer-me cap avant (com diria el meu avi) i dir que tinc prou protagonisme a l'hora d'interpretar aquesta cançó: m'encarregue de fer sonar la guitarra principal, del punteig melòdic que sona allà al fons i dels solos (em tremolen les cames de pensar en el que he de fer amb els dits en tants pocs segons). He estat pensant que ara fem tot sentat però en quant César ens vegi interpretar aquest tema asseguts ens farà alçar-nos i moure'ns per l'escenari: "Sois músicos, no estatuas. Tenéis que sentir la canción en vuestro cuerpo. ¡Venga, arriba!"  Com si l'estiguera veient ara mateixa! 

          Per finalitzar vaig a esmenar alguns dels projectes que tenim pendents a fer: Viva La Vida de Coldplay, una cançó en francés prou emotiva i alguna més en valencià. 

          Ara em queda fer la recomanació. Últimament estic escoltant a un músic que em va a aparéixer en recomanats i vaig donar-li una oportunitat: D'Angelo:

          Si escoltes la lletra, té prou a veure en el tema del musical i la estructura és curiosa i prou senzilla. "May I stand unshaken? Admist, admist a crashing world?". El càncer et destrossa la vida, el món cau davant els teus ulls i no pots fer res més que restar immòbil.

          Aprofite per a dirigir-me als músics. Vos deixe ací l'enllaç a un document de Google Drive per a que vos pugueu imprimir les estructures de la majoria de les cançons que anem fent. Vos veig amb les fulles de llibreta i em porte les mans al cap! Tireu-les d'una vegada:

Estructures de les cançons