Publicat, originalment, el 19 de maig de 2019.
Com que tinc problemes a l'hora de col·locar les fotografies, adjunte el document més fidel al que va ser la realitat encara que els vídeos no em deixa penjar-los: enllaç.
TOT ÉS POSSIBLE
Sí, "Tot És Possible" ja és una realitat! Després de molts mesos de dur treball ja hem aconseguit dur a terme aquest descabellat projecte. És curiós pensar que dues hores abans de començar la primera representació, un mateix pot sentir eufòria i ganes de que el públic vegi tot el que hem treballat; i que dos compassos abans de que la tercera representació conclogui, desitges que no s'acaben els curts i deliciosos compassos de Viva la Vida... A aquesta situació, has d'afegir-li que comencés a plorar tant César com Iban, dues persones que ens han cridat i s'han recagat en els nostres avantpassats un milió de vegades, ja sigui per no callar-nos o perquè no estem concentrats. Pots agafar afecte a dues persones com aquestes? Pregunta-li als qui han plorat com magdalenes després de veure a Ari plorant mentre llegia una dedicatòria a Iban; i aquest l'abracés contenint les llàgrimes. Com ho hem aconseguit? Fàcil, la explicació:
Primer, hem format una nombrosa família, una pinya vestida de negre amb un símbol blanc que ens recorda on vivim. Si tenim inclòs pares que ens fan els sopars! (Gràcies AMPA!)
"Tot És Possible" ens demostra que encara que "La Llum De La Teua Mirada" sigui obscura; que si la teua "Mirada Del Corazón" és cega; que si "La Llum Del Final" és massa apagada; sempre en la nostra família seràs benvingut, sigues "blanquito" o "moreta"; ningú pot deixar-te de banda, sense algú de nosaltres tot el musical deixa de funcionar, som els engranatge d'un rellotge; fluix el bon rotllo i el nostre crit "Tot És Possible" després de cada representació toca a l'hora exacta. La teua "Soletat (De L'Alma)" deixarà d'estar a soles, ja que en aquesta família coneixeràs gent que no coneixies inclòs hi ha gent que "no sabía que iba a mi instituto"; de totes maneres, hem arribat a la nostra "Revolució Final" on "Tot És Possible", inclòs que plore Iban (o que multen a Fernando). En resum, "Ralladas Out" que sempre seràs benvingut a la nostra família.
Però "Zoe no voldria que estiguerem així"; per això cal tenir sempre l'esperança tan alta "Like a Skyscrapper" o fer-se a l'ànim quan algú te demana que faces alguna cosa per ell (com anar a sopar amb els teus almunes eh Moni)
Pots arribar a tindre moments en que estigues "Sadboy" però sempre has de recuperar-te el més ràpid possible, mireu com de recuperat està el Jonha!
Tal vegada no siga el millor exemple però és millor que anar "caminando solo" (tal vegada no...)
"Treballadors, estudiants i sindicats!" Alma ens ensenya que cal viure cada moment com si fos l'últim, ja sigui fent una manifestació multitudinària o simplement defenent a una amiga, o a un mateix. Pots insultar al pobret de Kevin, tant tu com ell sou jovens, encara "esteu en construcció!"
Rubí i Ester sempre ens diran que pots tindre un rotllo més de "Rehab" o un més de "Holdin' Out" o més "Count On Me". I que en cualsevol moment de la vida "Podries" estar llegint i dramatitzant un poema de Joana Raspall...
Com passar un dia a la platja...
Adrià... No... Ding... Les Fotos... Like... Insta... L'Has Perdut... A on?... És amb Adrià on el Musical agafa un to més crític, estem enganxats a les xarxes! Però amb la música o amb ball... Un pot adonar-se de que no tot en la vida és el Candy Crush, el facebook o el insta...
"¿En serio Kioko por qué estás tan a la defensiva?", "ser la ficha morada" o inclòs "què és una paradoxa?" són moltes de les frases que queden i quedaran en el nostre record, junt a les emocions i vivències experimentades en tan a soles tres dies.
Finalment, vaig a felicitar a tots vosaltres, companys de notes musicals. Sí parle dels músics. Aquells que s'escolten poc, que no entren quan toquen, que han de tocar més fort (però sense trencar el piano), que no toquen a tempo, que no s'equivoquen ni en mitja nota, que no n'encerten cap, que se deixen el bemol, que s'enteren a la mitja hora que estem tocant "This is me" o que no paren de tocar mentre parla algú. Hem tirat cap endavant aquest musical, som els putos amos! Davant de tots els problemes que hem tingut, hem aconseguit acompanyar als cantants i hem disminuït la quantitat de vegades que Iban ha de tapar-se les orelles... És un orgull per a mi com a alumne i company formar part d'aquesta magnífica banda. Vos vull infinitament. Som LA CADENA!
¿I els montadors? Sou cent i la mare. En quant sona la cortinilla eixiu dels laterals i comenceu a omplir i buidar l'escenari d'una manera molt organitzada i aconseguiu que no quede res per traure o per guardar. Olé per la vostra capacitat d'organització i per la velocitat dels canvis. I Olé per la cortinilla. Enhorabona!
Per últim, vaig a parlar del pegament d'aquest musical. Els coordinadors del projecte!
César. "We've already gone for it!" Lo hemos hecho, gracias a ti. Tú has dado ese lado rock'n rolleante y gracias a ti hemos llegado hasta donde hemos llegado. Tú y sólo tú consigues que nuestro musical sea lo que hoy en día es, creo que hablo en nombre de "Tot És Possible" si digo que eres el puto amo del mundo! Te queremos mucho César! We'll go for it again!
Iban. No sé com ho aconsegueixes però sempre que et veig plorar d'emoció el món se me tira al damunt. Mai havia sentit això al veure a un professor, no sols em passa a mi, pregunta-li a Ari... Has aconseguit arribar a tots al cor. No sé si això consisteix ser professor de música, però seràs el millor professor tant de música com de la vida mateixa que tinc i tindré mai. Després de totes les vegades que t'he vist cabrejat i cridant, el meu cervell no pot processar veure't plorant... Supose que a la fi tots desenvolupem sentiments pels que ens rodegen. De totes maneres, ací tens un amic, de fet tens tota una família!
Nieves i Fernando fan un cocktail molt exòtic, Nieves ha estudiat psicologia i Fernando està com una regadora je, je, je. No obstant això, ambdós han aportat molt al musical, donant un punt de vista graciós, un de dramàtic o un de tristesa. Canvien el musical al seu gust, doncs ells hi firmen en el contracte de família nombrosa:
Som la rehòstia! El nostre rellotge funciona que te cagues! Mai pensaria que formaria part d'aquest gran grup. No vos podeu imaginar l'orgullós que estic de veure'ns així, alçant els punys en senyal de triomf. A la fi, t'adones que quan major és el sacrifici, major és el triomf; i xiquets, ens hem sacrificat molt. Enhorabona!
Espere poder repetir el musical més emdavant i deixar clar qui mana ací! #AhoraONunca #TotÉsPossible.
Una última cosa, GRÀCIES PAU, que en les xarxes ha dut a terme els primers pasos cap al triomf; és un clar exemple de l'esforç que hi ha darrere del teló, darrere de l'escenari i després de l'horari lectiu, per fer-nos totes aquestes fotos (que he aprofitat per fer aquest bloc). Te volem, amic i germà!!
Ho hem aconseguit: WE ARE THE CHAMPIONS!!!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada